Ple de galàxies i constel·lacions

I de cop, la porteta del Ratolinet Pérez, aquell animaló conegut per tots, es torna a obrir.

Donant lloc, temps i espai a la fantasia del qui creu que un món ple de màgia és possible.

I em pregunto: – On ha quedat la màgia i la fantasia en un món orgullós de tanta racionalitat?  En quin amagatall sota clau, s’han amagat les històries que omplien les panxes dels més petits de les nostres llars?  Què se n’ha fet d’aquell aliment que nodria la imaginació i potenciava aquella creativitat capaç d’omplir-ho tot de color?

Penso que tantes dosis de racionalitat, de sobrevalorada realitat, de certeses exagerades i d’egocèntrica convicció han fet que les il·lusions dels més petits hagin quedat ben plegades dins de maletes de claus extraviades.

I em nego, rotundament, a facturar maletes plenes d’il·lusions. A dir-li adéu a la imaginació capaç d’omplir panxes de colors. A acomiadar-me de la màgia que acarona als petits durant la nit.

Cada vegada que apostem per fer de l’infant un adult precoç, la llum d’una estrella s’apaga. I com n’és de ric l’espai ple de galàxies i constel·lacions.

Escrit: Núria Bach