Autisme com a reflex de societat

A la doble creu que em diagnostica i em marca de per vida.

Diuen que sóc expert en esquivar mirades

evitar carícies,

ignorar paraules,

i incapaç en detectar emocions.

Aquest escrit va per a tots aquells a qui de tant parlar,

es perden en els seus propis laberints plens de qüestionaris.

A tots aquells als qui encara no he sentit admetre

que JO:

Sóc el resultat del vostre assaig desafortunat i

producte dels vostres intents forçats

en crear caixes hermètiques de cor blindat.

Perdoneu-me si prefereixo fugir d’ulls que jutgen abans de mirar.

Disculpeu-me si aparto la mà als qui encara no han entès que el cos sempre té dret a decidir.

Allibereu-me de culpa si fer-me el sord és l’única solució a tanta contaminació verbal

i deixeu de fingir ser experts emocionals

quan d’emocions sense noms

n’amaga tothom.

Em diuen Autisme per no dir-me REFLEX DE SOCIETAT .

Núria Bach