La Logopèdia és la ciència que avalua, diagnostica i tracta els problemes de veu, llenguatge i deglució. La finalitat d’el Logopeda és la prevenció, pronòstic, diagnòstic, tractament i avaluació integral.
Indicadors i Síntomes principals
- Que no es comprengui quan el nen / a parli.
- Que amb freqüència el / la nen / a es mengi lletres quan parli o que afegiu altres sons.
- Que respiri amb la boca oberta.
- Que tingui dificultat a l’pronunciar algun so.
- Que es quedi afònic amb freqüència.
- Que manifesti que no escolta bé.
- Que no discrimini sons.
- Que no parli o parli molt poc.
- Que faci canvis dràstics en la veu.
- Que presenti alteracions físiques, per exemple: paràlisi cerebral, espina bífida …
- Que presenti alteracions sensorials.
- Que presenti retard general en el desenvolupament i en el llenguatge.
- Que es descentri amb facilitat davant de qualsevol activitat de la vida diària.
- Que no aconsegueixi seguir consignes lingüístiques senzilles.
- Que presenti dificultats a l’hora de llegir o escriure correctament.
A dins nostre, un riu subterrani.
A pocs dies de celebrar la nit més curta i màgica de l’any, la nit de Sant Joan, vàrem proposar una activitat. A partir d’ara, ja avanço, serà el nostre petit ritual abans de la revetlla. Agafar un full blanc…
La portada de la meva vida
A vegades, cal saltar. Sense saber ben bé on els peus aniran a aterrar, toca tancar els ulls, confiar i enlairar-se. No és el primer salt; en vindran d’altres. D’això no en tinc cap dubte. La vida és la suma…
Quan tot sembla glaçar-se
Actriu de teatre i pintora. Un cos ple de paraules i colors. Amb 76 anys, l’ictus va apagar les llums de l’escenari de la seva obra principal. Deixant-ho tot negre. El llenç, d’aquell futur quadre, sense pinzellades. Deixant-ho tot blanc.El negre…
Quan la resposta és SÍ
I de cop, fa explotar la bombolla brillant de sabó amb el seu petit dit, et mira i somriu. Aquest moment, inicialment, tan petitó i fràgil esdevé un moment d’aquells importants i sòlids, farcits d’èxit. I em preguntaràs:…
Fet i amagar
-Això ja no s’arregla, oi?
-El què?
-Tot això. Tot el que se’n va, se’n fuita, així, a tota velocitat. Ja no s’arregla, veritat?
Em va preguntar no només amb la seva veu, sinó també amb els seus ulls descolorits pel pas dels anys.
Un mig somriure d’estel fugaç
I de cop, la imaginació fa de les seves i acaba per dibuixar migs somriures que parlen del plaer per escriure. Asseguda a la petita cadira groga del despatx, passo hores observant, mirant. He d’estar atenta, ser ràpida, ja que…