La portada de la meva vida

A vegades, cal saltar.
Sense saber ben bé on els peus aniran a aterrar,
toca tancar els ulls,
confiar
i enlairar-se.

No és el primer salt; en vindran d’altres. D’això no en tinc cap dubte.
La vida és la suma de salts.

Amb un pessic al cor, m’omplo de valentia i prenc impuls.
No és gens fàcil tancar etapes
ni travessar pel que suposa el dol del canvi.

Una de les activitats més boniques que he fet aquest darrer any 2024 amb els meus pacients va ser demanar-los quins moments formarien part de la portada de la seva vida.

M’explico un xic millor.
Com si ells fossin directors i editors de la seva pròpia revista, havien de seleccionar imatges i paraules per omplir just això: LA PORTADA DE LA SEVA VIDA.
L’objectiu era recollir en una portada tot allò que havia fet de les seves vides, vides úniques. Així de màgic. Així de potent.

Els va venir al cap el nom de les places i carrers que trepitjaven d’infants, o el joc amb què ocupaven les hores dels primers anys.
Hi van voler posar la tornada d’aquella cançó de bressol amb la qual s’adormien als braços de la mare.
Les últimes paraules d’un pare abans de la seva mort o la data exacta d’una pèrdua sobtada.
Un casament. Una alegria inesperada. El naixement d’un fill.
Potser el nom del cantant d’aquella cançó que ha estat ferma companyia durant tota una vida.
La primera feina. Una olor. El nom d’un bon amic o el d’un vell -o únic- amor.

Doncs bé, a la meva portada, allà on recolliré tots els tresors de la meva vida, hi sereu vosaltres.
Cadascuna de les persones amb qui he compartit les parets del SIRN durant una mica més de 10 anys.
I apareixereu vosaltres, a la meva portada, per la immensa i generosa oportunitat que m’heu donat d’aprendre a cuidar de la vida quan aquesta es torna delicada.

Per fer-me saber com n’és d’essencial conservar i tenir cura d’ allò que ens fa únics.

Ha estat una sort trobar-nos.

Ara és hora de saltar.
Sense saber ben bé on els meus peus aniran a aterrar,
és moment de tancar els ulls,
confiar
i enlairar-me.

Escrit: Núria Bach