Començament - Nuria Bach

COMENÇA[MENT] és un espai senzill, humà i respectuós, dirigit a prevenir, detectar, diagnosticar, reeducar i rehabilitar les alteracions presents en l’ampli espectre de la comunicació. Atenent les dificultats que puguin aparèixer en la parla, el llenguatge, la veu i la deglució tan d’ infants com en adults.

Comença[ment] Núria Bach – Josefines, 3 – 08224 Terrassa

A dins nostre, un riu subterrani.

A pocs dies de celebrar la nit més curta i màgica de l’any, la nit de Sant Joan, vàrem proposar una activitat. A partir d’ara, ja avanço, serà el nostre petit ritual abans de la revetlla. Agafar un full blanc…

La portada de la meva vida

A vegades, cal saltar. Sense saber ben bé on els peus aniran a aterrar, toca tancar els ulls, confiar i enlairar-se. No és el primer salt; en vindran d’altres. D’això no en tinc cap dubte. La vida és la suma…

Quan tot sembla glaçar-se

Quan tot sembla glaçar-se

Actriu de teatre i pintora. Un cos ple de paraules i colors. Amb 76 anys, l’ictus va apagar les llums de l’escenari de la seva obra principal. Deixant-ho tot negre. El llenç, d’aquell futur quadre, sense pinzellades. Deixant-ho tot blanc.El negre…

Quan la resposta és SÍ

I de cop, fa explotar la bombolla brillant de sabó amb el seu petit dit, et mira i somriu.     Aquest moment, inicialment, tan petitó i fràgil esdevé un moment d’aquells importants i sòlids, farcits d’èxit. I em preguntaràs:…

Fet i amagar

-Això ja no s’arregla, oi?

-El què?

-Tot això. Tot el que se’n va, se’n fuita, així, a tota velocitat. Ja no s’arregla, veritat?

Em va preguntar no només amb la seva veu,  sinó també amb els seus ulls descolorits pel pas dels anys.

Un mig somriure d’estel fugaç

Estel

I de cop, la imaginació fa de les seves i acaba per dibuixar migs somriures que parlen del plaer per escriure. Asseguda a la petita cadira groga del despatx, passo hores observant, mirant. He d’estar atenta, ser ràpida, ja que…