Inici

A vegades, cal saltar. Sense saber ben bé on els peus aniran a aterrar, toca tancar els ulls, confiar i enlairar-se. No és el primer …

Actriu de teatre i pintora. Un cos ple de paraules i colors. Amb 76 anys, l’ictus va apagar les llums de l’escenari de la seva obra …

I de cop, fa explotar la bombolla brillant de sabó amb el seu petit dit, et mira i somriu.     Aquest moment, inicialment, tan …

-Això ja no s’arregla, oi?

-El què?

-Tot això. Tot el que se’n va, se’n fuita, així, a tota velocitat. Ja no s’arregla, veritat?

Em va preguntar no només amb la seva veu,  sinó també amb els seus ulls descolorits pel pas dels anys.

I de cop, la imaginació fa de les seves i acaba per dibuixar migs somriures que parlen del plaer per escriure. Asseguda a la petita …

I de cop el plat pica contra el terra, trencant-se en mil bocins. I a cada xic esmicolat, pedaços de tristesa, desil·lusió i fracàs. Sovint, …

La certesa del seu adéu corria a contrarellotge. I va anar-se’n. Es va apagar. Ella així ho va decidir. Ella tenia el botó. I el va prémer. …

I de cop, la porteta del Ratolinet Pérez, aquell animaló conegut per tots, es torna a obrir. Donant lloc, temps i espai a la fantasia …

Començo a olorar el pastís que aguanta les deu espelmes. Un pastisset fet a capes, plenes de cura, amor i atenció. Els anys han passat …

A la doble creu que em diagnostica i em marca de per vida. Diuen que sóc expert en esquivar mirades evitar carícies, ignorar paraules, i …